(Introducció - Guitarra acústica rasguejada, harmonica llunyà, aplaudiments)

…Jean Bouin… Jean Bouin…

El ritme del carrer es troba amb la graderia…

(Vers 1 - Ritme pausat, veu narrativa)

En valencià (veu principal, observadora) :

"Un dimarts a la nit, sota els llums de l'estadi / La gent arribava a poc a poc, bufandes i somriures / Però un rumor corria pels accessos, pels bars, pels cantons / 'Ha vingut Ninho, ha vingut Ninho, el xicot dels carrers, el dels cançons"

"Amb la seua gorra calada, amb el seu pas tranquil / Va pujar a la tribuna, no cercava focus, no cercava el mal / Va seure entre la gent, va demanar una cervesa / I va mirar la gespa com qui mira una promesa"

(Tornada - La música s'alça, violí alegre)

En valencià (veu principal i cors) :

"NINHO AL JEAN BOUIN, NINHO AL PARIS FC / EL RAP es troba amb el futbol, el carrer amb la lleialtat / VA VINDRES A SUPORTAR, NO A BRILLAR NI A PARLAR / I LA GRADERIA ET VA RECORDAR: 'TU ETS DELS NOSTRES, XICOT, TU ETS DELS NOSTRES, GERMÀ'"

"QUAN LA PILOTA RODA, ELS COROS S'ENLAIREN / I ELS ARTISTES TAMBÉ SÓN AFICIONATS, TAMBÉ SÓN GENT / NINHO AL JEAN BOUIN, UNA NIT DE VENT I DE CANT / EL CÉL·LULA S'OBRI I EL COR BAT FORT, MÉS FORT, MÉS FORT"

(Vers 2 - Ritme una mica més ràpid, més enèrgic)

En valencià (veu més alegre) :

"La gent el reconeixia, però ningú el molestava / Un al·licient, una foto, i cadascú tornava a la seua lluita sagrada / Ell aplaudia els gols, xiulava les decisions / I cridava 'Força Paris' com el que viu les emocions"

"Al seu costat, un xiquet li preguntà: 'Per què has vingut, Ninho?' / Ell va girar-se, va somriure i li va dir a poc a poc: 'Perquè el futbol, com la música, és el poble que s'alça / Perquè el Paris FC, com jo, va nàixer del pòsit i de l'asfalt'"

(Pont - La música s'apaivaga, només guitarra i veu)

En valencià (veu íntima, reflexiva) :

"Després del partit, entre la boira de l'estadi buit / Ninho es va acomiadar de la gespa, del gol, del club, del lluit / 'Tornaré', va dir, 'tornaré, perquè açò és vertader / No és només un espectacle, és un sentiment de veritat, és un sentiment sencer'"

"I les llums es van apagar, una per una / I el vent va emportar-se els crits, la cervesa, la fortuna / Però quedarà per sempre, en la memòria de Jean Bouin / Aquella nit de rap i futbol, de carrer i germanor, de poble i de destí"

(Solo - Harmonica i guitarra slide dialogant, com un passeig pel carrer)

(Tornada Final - La més forta, tots cantant)

EN VALENCIÀ (totes les veus, de peu, aplaudint) :

"NINHO AL JEAN BOUIN, NINHO AL PARIS FC / EL RAP es troba amb el futbol, el carrer amb la lleialtat / VA VINDRES A SUPORTAR, NO A BRILLAR NI A PARLAR / I LA GRADERIA ET VA RECORDAR: 'TU ETS DELS NOSTRES, XICOT, TU ETS DELS NOSTRES, GERMÀ'"

"QUAN LA PILOTA RODA, ELS COROS S'ENLAIREN / I ELS ARTISTES TAMBÉ SÓN AFICIONATS, TAMBÉ SÓN GENT / NINHO AL JEAN BOUIN, UNA NIT DE VENT I DE CANT / EL CÉL·LULA S'OBRI I EL COR BAT FORT, MÉS FORT, MÉS FORT!"

(Eixida - La música es dissipa, es perd en els aplaudiments)

(Cants llunyans)

"Paris FC… Paris FC…"

…Ninho… Ninho…

(Un darrer acord de guitarra)